Mans netes! O no tant...

La gent d'ERC, fa uns anys, no parava de repetir la ja tristament famosa frase de "mans netes". D'un temps cap aquí, però, han hagut de deixar-la d'usar perquè feien el ridícul constantment (carta financera, amiguisme, enxufisme, negocis poc clars...). Nosaltres intentarem demostrar, de fet ja ho fem, que aquesta gent està jugant amb els diners de tots i totes i que a més s'omplen la boca de país i el que fan és mantenir el seu "estil" de vida.

Un dels casos més flagrants és el de l'Oficina Antifrau. Aquesta oficina que havia d'investigar la corrupció i el malversament de fons públics és encara avui una entelèquia. Fa més de dos anys que els republicans hi donen voltes i encara no l'han feta. Això sí, hi tenen gent col·locada des de fa temps i en concret hi tenen una senyora que des del maig del 2005 cobrant gairebé 60.000 euros anuals (suposem que d'aquí li cal descomptar l'impost que tots els càrrecs d'ERC paguen a en Vendrell).

La senyora Lourdes Parramon va ser nomenada pel Conseller Bargalló, com dèiem el 2005. Quan els seus amics d'ERC van marxar ella es va quedar i amb el nou tripartit ara depèn del conseller Puigcercós. Amb tot, quan es va crear el programa per crear aquesta oficina antifrau, el maig del 2005, es va dir que la proposta havia d'estar feta en tres mesos i ara amb el nou govern es diu que ja es farà quan calgui... sense data (veure article 12 d'aquest decret). Però això sí, la senyora té un nivell A28 que segons aquestes taules correspon a un sou de 58.045,38 euros. Quasi res!

Suposem que les excuses són que el Consell Consultiu els hi va tombar la proposta que van presentar a les acaballes de la darrera legislatura, però aleshores la pregunta és: tenen una senyora que la única feina que fa és fer una llei i que cobra gairebé 60.000 euros i fa la feina malament? Per quina raó se la ratifica amb el canvi de govern, doncs? O és que potser encara necessita un parell d'anys més per fer una cosa mínimament presentable?

I la pregunta clau: deixaran els senyors d'ERC d'enganyar-nos d'una vegada? Prou de parlar d'aquesta oficina si són incapaços de crear-la. O és que potser no la volen crear, justament? Perquè encara descobriria alguna cosa delicada?

EI s'acoquina?

Esquerra Independentista (EI) ja ho ha fet. S'ha tirat enrera, com no podia ser d'una altra manera. En Puigcercós ja ha aconseguit el que volia, distrure l'atenció per l'efecte Carretero, que ja és imparable. Li diu al seu gosset Uriel Bertran que monti un corrent intern per evitar més fugues dels acòlits del tàndem Puigcercós-Vendrell cap a les tesis carreterianes. Un cop la lia executa la jugada mestra: fer dimitir a l'Uriel de l'executiva d'ERC i així provar de despistar a la gent. I per últim fa que EI no demani un congrés extraordinari, que era el punt bàsic de la seva proposta.

Algú (de bona fe) es preguntarà si l'Uriel s'ha rajat. Però no! Tot estava previst. Una altra peça ben jugada pel Puigcercós-Vendrell. Són bons aquests, oi?

EI paga el Directe!Cat

Esquerra Independentista paga el Directe!Cat, no només des de la seu nacional d'ERC (recordem que tot plegat no deixa de ser una jugada mestra del Puigcercós) i des dels diversos xiringuitos finançats amb diners píblics, sinó que ara també rep diners de la Generalitat. És a dir ho tornem a pagar tots i totes, en forma aquesta vegada de publicitat.

El Directe!Cat, com haureu descobert, no té gaire publicitat per no dir gens. Però, caram!, des de fa un parell de dies, té publicitat d'un organisme públic: l'Agència Catalana del Consum. Quin interès hi pot tenir l'Agència en anunciar-s'hi? Segurament cap d'objectiu, però sí algun d'amagat. El director de l'Agència és un tal Jordi Anguera que, a més, és un dels signants del manifest d'EI.

(Cliqueu per ampliar)

EI financia directe!cat, ells que són el pamflet oficial d'ERC i del sector Puigcercós-Vendrell els hi fan propaganda per desgastar altres moviments interns i tots contents. Però, és clar, tot això pagant-ho els i les contribuents. De la nostra butxaca paguem un altra vegada un xiringuito més d'ERC. Fantàstic!!!

Directe!Cat (1)

Fa un dies us vam avançar que parlaríem d'aques diari electrònic creat per la gent d'ERC (especial que hi estan dedicant els amics de TWT). I avui només és el primer capítol, perquè el tema dóna per a molt!

Bé avui aquest magnífic pamflet, el butlletí oficial d'ERC, el diERCte!Cat vaja, ha publicat una notícia segons la qual ha arribat a un acord amb l'Agència Catalana de Notícies. Fins aquí cap problema. Diversos mitjans arriben a acords amb l'ACN a la qual contracten els seus serveis.

Quina és la gràcia de tot plegat, doncs? Senzillament que l'ACN la paguem entre tots i totes i que d'ençà el retorn d'ERC al govern hi han col·locat el seu gurú periodístic a dirigir-la, en Saül Gordillo.

I què, us preguntareu? Doncs que en Gordillo a banda de ser un protegit del Puigcercós és també l'amo d'una web de nom Poliblocs.cat, una web que està feta per... Tirabol produccions (vegeu el peu de pàgina) que és l'empresa propietària de... Directe!Cat.

Tanquem un altre cercle. L'ACN, que paguem entre tots i totes, presta el seu servei a Directe!Cat que resulta que són molt amics del director de l'agència. Les preguntes tornen a ser evidents: el servei de l'ACN és gratuït (o sigui pagat per tots els catalans i catalanes?), quina relació hi ha entre ACN-Saül Gordillo i Directe!Cat? I entre aquests i Sobirania i Progrés? I entre SiP i ERC? I entre tots plegats?

[Nota del dia 22/06/07: ens agradaria felicitar els amics de TWT per aquesta entrada al seu bloc. Complementa perfectament la nostra...]

La guerra ja ha començat (1)

Per fi ja ha començat el que tothom esperava. La guerra oberta a ERC ja és un fet. Davant la por a perdre les cadires els seus principals líders ja se les han tingudes en públic. En privat no es parlen, però a través dels mitjans xerren pels descosits i s'ataquen mútuament.

Carretero i Uriel han sortit de la foto per no pendre mal i ara com ara són els més ben situats davant aquesta lluita que ens diuen els nostres talps (i alguna talp) serà a tomba oberta, sense pietats ni miraments.

Puigcercós va començar a La Vanguardia dient que estava preparat per ser el candidat el 2010 (llegeixi's que vol ser el candidat) i Carod ahir amb en Bassas contraatacava dient que ell és l'amo dels resultats electorals i que Puigcercós no estaria malament que anés a Madrid... Sí senyor! Genial!

Qui guanyarà? El que controla el partit o el que sap fer discursos? O potser algun tapat? Per saber la resposta només cal que us feu una darrera pregunta... qui està al marge de tot i en pot treure més profit?

Seguirem informant!

Dit i fet: tallant colls (2)

No ha passat ni un dia i les nostres previsions ja s'han acomplert. Li han tallat el coll a l'Uriel, el fill pròdig del Puigcercós.

I ara què? Que farà el xicot? Donem algunes opcions a veure què us semblen:

1) Marxarà al grup mixt del Parlament amb els Ciutadans

2) Seguirà encapçalant el corrent intern creat pel Puigcercós

3) Es convertirà en redactor en cap del Directe!cat

4) Deixarà el seu escó i es buscarà una feina al sector privat

El que és segur és que el senyor Puigcercós ja té la resposta. I nosaltres l'anirem desERCmascarant com sempre...

Seguint el guió: tallant colls

Tot va fent camí a ERC. Després de les dissencions internes, encapçalades per l'exconseller Joan Carretero i, tal i com anunciaven alguns, el sector afí al secretari general ve presentar una corrent interna per, d'una banda contrarestar l'efecte Puigcerdà i per l'altra tallar-li el coll al seu estimat Carod.

I dit i fet. Avui a La Vanguardia, el Puigcercós, el noi de Ripoll, ha deixat clar quin és el seu full de ruta. Substituir Carod de cara al 2010. Quin serà el següent pas? Deixar clar que mana ell i tallar-li el coll al seu dofí Uriel Bertran, líder del corrent Esquerra Indepenndentista.

Amb aquesta jugada Puigcerós demostrarà lideratge ("a mi no em creixen els nans", diuen que va dient) i al mateix temps tindrà els seus seguidors controlats. Uns al costat de la línia oficial, els altres al voltant de l'Uriel. Perquè amics i amigues, no dubteu que segueixen sent molt i molt amiguets aquest parell. Ho demostrarem els propers dies!

Qui és qui? Héctor López Bofill

Héctor López Bofill (quan es dedica a la docència o a la política) o Héctor Bofill (quan actua d'escriptor i poeta Imparable) té un passat, com tothom. Un passat, però, que ara vol amagar. Un passat que no vol reconèixer perquè no seria digne del nou gurú de l'independentisme combatiu. Un passat del que se n'avergoneix... L'anirem destapant!

Per començar analitzem alguna de les coses que diu i mirem si es corresponen a la seva actuació diària, ell que es considera tan pur i defensor de les esències del país. En una entrada del seu bloc l'amic Bofill arriba a afirmar que "Estem molt amoïnats perquè els bolivians només es relacionen entre ells i no surten del seu gueto quan això ha estat exactament el que ha succeït a Cornellà amb joves espanyols de tercera generació que, malgrat la immersió lingüística, continuen sent monolingües castellans. Perquè, entre els “deures” que la dreta vol imposar als immigrants relatius al coneixement del català, oi que encara no hi ha el que a un ciutadà de Ciudad Real se li retirin determinades prestacions socials no bàsiques si no domina la llengua pròpia del nostre territori?"

Podríem estar d'acord amb ell si fos un exemple en la defensa del català. I ho és? No ho dubtem que ho sigui en aquests moments (encara que les seves afirmacions etnicistes comencen a semblar cada dia que passa una mica més xenòfobes), però i en el passat?

En el passat el professor de dret constitucional emprava fonamentalment el castellà. I ho feia tot i que ell ja és de la generació de la immersió lingüísitica. Però en els cercles que es movia parlar castellà estava molt ben vist. Ell que demana que tothom que viu a Catalunya parli català, quan li toca defensar la seva carrera professional es passava al castellà. I si no ens creieu mireu quin va ser l'idioma de la seva tesi doctoral. I això que ja érem a l'any 2002, que ell no és de Cornellà i que va estudiar a la Pompeu Fabra. Aquell mateix any els seus companys també feien tesis doctorals en català i en anglès, però ell no. Ell que tant critica la submissió, ell que tant pur és, no va dubtar en fer la seva tesi doctoral en espanyol.

Quin gran exemple. Quina gran coherència!

Es desemmascaren sols

Ahir a la nit el comitè de redacció del desercmascarant va tenir una reunió trascendental. Sobre la taula la necessitat de seguir amb la nostra tossuda feina de treure la careta a ERC o deixar-ho estar. La raó que, com bé sabeu, ells mateixos ens estan fent la feina aquests dies.

Són tan poca pena que no han suportat la rebregada de les eleccions locals i va i ja estripen totes les cartes. El darrer moviment intern d'ERC ha estat la creació d'un corrent crític a la direcció del partit per membres de la pròpia direcció (l'amic Uriel i el líder de les JERC, Pere Aragonès) i tot amb el suport decidit de l'ànima de SiP, Hèctor López.

O sigui l'idèoleg de SiP ara encapçala un corrent intern a ERC. Ja era prou evident que era el mateix, que era una plataforma per fer-se un lloc a ERC i per enganyar a quatre il·lusos. D'acord ara suposem que uns quants dels primers signants de SiP es passaran al corrent crític i acabaran per matar el monstre que ells van crear. Fent amics, sí senyor!

Però anem al quid de la qüestió. Si ara els mateixos d'ERC es desemmascaren, té sentit aquest blog? El debat va ser llarg ahir, però vam decidir tirar endavant. Per quines raons?

Doncs perquè encara hem de respondre algunes preguntes:

- Qui hi ha darrera aquest corrent crític?

- Qui fa negoci amb els diners de tots (SiP i Fundació Cultura)?

- Quin objectiu persegueixen?

- Qui mou els fils d'ERC?

La gran patacada

Patacada electoral
Pèrdua de feus importants
Moviments per no perdre la cadira
Sectors crítics
Portabella
Uriel


Sense comentaris...

Tots vosaltres en teniu opinió formada... I no cal fer llenya de l'arbre caigut... o sí?