dissabte, 15 de setembre del 2007

Xavier Roig plega!

Increïble! Dos dies després que des d’aquest humil bloc expliquéssim quatre veritats sobre Xavier Roig, aquest escriu un darrer article (de comiat) a l’e-notícies. Segons ell, “Me’n vaig perquè crec que un diari (electrònic o no) en cap cas pot servir de plataforma per a la difamació efectuada de forma anònima, i menys per posar l’honorabilitat dels seus columnistes en entredit -ni que sigui mitjançant els comentaris (!) que envien els lectors-“. És veu que al senyor alguns dels comentaris (anònims) que es van penjar en el seu darrer article no li van agradar i prefereix deixar d’escriure-hi.

Des de l’equip de redacció ens hem quedat estupefactes. El senyor Roig escriu de fa temps a l’e-notícies i de comentaris ofensius o no n’ha tingut sempre, com tots els articulistes. Quan va començar a escriure-hi ho sabia i, suposem, va acceptar aquesta “contrapartida”. Però ai l’as! Ara resulta que quan algú li fa un parell de preguntes i posa en dubte la seva coherència, el senyor s’enfada i ho deixa córrer. Suposem que algun dels comentaris al seu penúltim article li han fet mal i suposem que més que pel to és pel seu contingut, encara que ell ho disfressi amb atac de banyes per considerar que algú ha posat en dubte la seva honorabilitat.


Però anem a pams. Des de desERCmascarant volem deixar constància que nosaltres només vam posar a la llum fets verídics i objectius. O no?


O no és veritat que el van nomenar membre del consell d’administraciò de l’Agència de Patrocini i Mecenatge quan n’era el president el senyor Xavier Vendrell?


O no és veritat que s’hi va quedar quan ERC va ser expulsada i que encara hi és?


O no és veritat que ell cobra per aquesta feina?


I això que vam dir l’ofèn? Per què? Perquè vam dir que això no era coherent amb el que ell sempre defensava? O perquè allò que sempre ha criticat ara ho fa ell mateix? O no és ell l’autor de frases com “Ara, en aquesta nova etapa de resistència no em tornaran a entabanar, i escolliré millor els companys de viatge -l'experiència demostra que els enemics dels nostres enemics no són, necessàriament, amics” i que de companys de viatge com els que diu en té a la mateixa Agència? I la seva actuació és coherent amb el que defensa?


O potser l’ofèn que els sous dels mestres a qui tant critica siguin públics, com els dels funcionaris en general, els dels polítics i, fins i tot els dels directius de les grans multinacionals i, en canvi, el que cobra ell d’una empresa pública no ho sigui? És això? O és que no creu ell, tant liberal com és, que el que cobra d’una empresa pública, per un nomenament polític (el va nomenar el govern!) no ha de ser públic i transparent. O dirà allò tan suat que d’ell no depèn la publicitat d’aquest sou? I els principis?


I en darrer lloc i en resposta a la seva afirmació pòstuma: “Resulta que vivim en un país on està mal vist que un individu sigui membre del consell d’administració d’una empresa pública (encara que es financi amb recursos privats) i que, simultàniament, no llepi la mà als polítics que estan al poder”. Això que diu no està mal vist. Ho aplaudiríem si fos així. Però dubtem molt que ho sigui així perquè vostè és membre d’aquest consell d’administració perquè l’han nomenat aquests polítics que critica. Acceptaria aquest càrrec en un govern marxista, posem pel cas? O en aquest cas els seus principis no li permetrien? I això del finançament privat ho hauríem de saber si l’APM divulgués alguna memòria de les seves activitats i de la seva activitat econòmico-financera. Cosa que no fa. Un cop ho haguem vist, en podrem parlar...


I tot plegat sense voler ofendre. Nosaltres vam demanar-li coherència i dignitat. I vostè respon plegant veles. Hi té tot el dret, només faltaria, però no faci sentir culpables a la gent que ha expressat la seva opinió sobre aquest tema. Ho han (hem) fet amb comentaris anònims perquè aquestes són les regles del joc que vostè va acceptar jugar. O ara que s’ha vist “descobert” té una rabieta infantil i diu així no hi jugo? Les regles han canviat, potser? O són les mateixes de sempre?


Sincerament ni ens n’alegrem ni considerem que l’hem tombat. Sinó tot el contrari, estem atònits i en certa mesura tristos perquè no sabrem, de boca seva, mai la veritat de l’assumpte. I això sap greu. Què hi farem, però. Nosaltres seguirem!

dilluns, 3 de setembre del 2007

Xavier Roig: pocavergonya o aprofitat?

Hi ha un senyor que ens fa molta gràcia a l'equip del desERCmascarant. Un d'aquells aprofitats que van anar col·locant-se gràcies a fer-li la gara-gara als nois d'ERC. Nom? Xavier. Cognoms: Roig i Castelló.

Doncs bé, el senyor Roig i Castelló, diu que és empresari o directiu (en funció de l'època de l'any) i es va donar a conèixer publicant un parell de llibrets-pamflets on deixava de volta i mitja als governs de CiU (i del PSC on tocava) i a bona part del sector empresarial del país. Els arguments no eren dolents i això el va catapultar (col·locat per ERC, clar) a tertúlies, diaris, fòrums i un llarg etcètera.

La gràcia de tot plegat és que el que ell tant criticava ho ha acabat fent en primera persona. Sembla la típica història de criticar el que altres podien fer i ell no, però a la primera oportunitat... apa, a mamar com tothom! Bé, el famós "mans netes" dels senyors i senyores d'ERC.

Per què ho diem? Per posar un parell d'exemples concrets: article aparegut a l'Avui i article aparegut a e-noticies. Estan bé, oi? Té raó el senyor, oi? Doncs aleshores com explica que el seu íntim amic Xavier Vendrell el nomenés membre del consell d'administració de l'empresa pública "Agència de Patrocini i Mecenatge"? I com explica que un cop expulsada ERC ell s'hi quedés si tanta tírria té als sociates? I com explica que encara hi sigui si ara critica a tothom i diu que no tornarà a votar mai? O la resposta és tant senzilla com: jo critico a tothom però no tinc ni dignitat ni vergonya quan es tracta de cobrar uns quants millonets (esperem que de pessetes!)
Ell diu que farà proselitisme i propaganda: "Sobretot, no voteu!" . Com pot tenir la poca vergonya de dir això i no plegar de la feina que el govern que ell critica li dóna? Però també diu que "Clar que tot és percepció i res és real, i potser ho he somiat". Donc nosaltres no ho hem somniat. Hem buscat proves i les hem trobades. I les divulguem...
I ell? Les divulgarà? I pot dir quant cobra? I a quantes reunions ha anat? I quina feina ha fet? Ens ho pot dir? S'atrevirà?

dijous, 30 d’agost del 2007

Semblances raonables (la solució)

Ja hem tornat de vacances (bé, algun/a de l'equip encara no, però aviat hi seran!) i el que vam prometre ho complirem.

Aquí teniu la resposta a l'ERCnigma que us vam proposar. O això ens sembla a nosaltres i alguns confidents ben informats.

El senyor de la foto es veu que és un director de diari digital finançat per ERC. O potser no? Ens hi hem posat en contacte i no ens ha dit res. Què hi farem. Però Joan (Camp) ens sembla que t'hem caçat!!!

dijous, 23 d’agost del 2007

Semblances raonables ?

L'equip de redacció del desERCmascarant encara està de vacances, però avui s'ha pogut connectar al correu i ha trobat una perla interessant. I gràcies a la vostra col·laboració i tot i que a la majoria de mortals l'oci estival ja se'ns està acabant (que consti que tenim molta feina guardada per publicar-la al setembre!) us proposem un joc típic de les dates en què vivim: algú ens podria dir qui és l'individu que apareix en aquesta foto (cliqueu per ampliar)


La resposta un cop comenci el nou curs...

dimarts, 17 de juliol del 2007

L'esquizofrènia d'ERC


Aquests d'ERC són genials. Avui parlarem d'un altre dels xiringuitos dels republicans: Comsum Catàlà. CC és una associació de consumidors que van crear fa un temps i al front de la qual hi van col·locar l'antic president de la sectorial de consum del partit (veure pàgina 8), un tal Francesc Jordi (veure pàgina 8). Una entitat que ja ha rebut diners públics (seguirem infirmant quan en rebin més!) i que ara carrega contra el seus companys de partit al govern.

Fa uns dies van fer pública una denúncia instant a la Generalitat a fer la seva feina en la defensa del català a l'etiquetatge, cosa normal, perquè ningú fa res per garantir-nos aquest dret fonamental. Però contra qui anava aquesta denúncia? Contra el conseller Huguet, el Lenin de Manresa? Ell és el conseller responsable de comerç. O contra el conseller Castells? Ell és el responsable de consum. O potser contra el senyor Anguera, director de l'Agència Catalana del Consum que és la responsable de posar les sancions?

Però a aquesta gent què els hi passa? Però com poden carregar contra els seus companys de partit des de fora? O tot plegat és una maniobra de distracció? Quin sentit té denunciar-se a un mateix? Si no s'etiqueta en català que actui el govern! Que actuiïn l'Huguet i l'Anguera que són els que tenen l'obligació de fer complir les lleis i posar les senacions. I que es deixin de dissimular utilitzant suposades entitats de la "societat civil".

Si no tenen la consciència tranquil·la que pleguin! Però que no ens pretenguin enganyar!

dimarts, 10 de juliol del 2007

Els fons de la Fundació Irla

Genial el post de TWT parlant d'una de les tapadores d'ERC, la fundació Josep Irla. No us el perdeu! Planteja alguns dubtes més que raonables d'on van a parar els diners que ERC s'embutxaca de la Generalitat. Esquitxa, a més, al nou i flamant cap de llista al Congrés, l'estimat Joan Ridao.




Per cert, com recordàvem l'altre dia... on és l'oficina antifrau? O encara no és moment de crear-la que s'han d'omplir una miqueta més les butxaques? O això aquesta oficina, cas que es creï, no ho investigarà mai?

dijous, 5 de juliol del 2007

Els barruts d'ERC (II)

Avui parlarem d'un cas espectacular, el del senyor Joan Roca i Acín. L'esmentat individu va ser nomenat el 2 de març de 2004 director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, un organisme depenent del Departament de la Presidència. I hi va romandre fins el 27 de desembre de 2006 quan el van cessar. O sigui que el senyor Roca va ser director general mentre els seus amics d'ERC eren expulsats del govern. Ell no va marxar, no. S'hi va quedar ben còmode mentre cobrava el seu suculent sou. Esperant que els seus tornessin?

Però és veritat, amb el Tripartit2 el van cessar... encara que hi ha un petit detallet... El mateix dia que el van cessar el van tornar a nomenar! Premi! Es queda assegut a la seva butaca i com a compensació a la fidelitat el nomenen director del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològia (CIRIT) depenent del Departament d'Innovació de l'inefable Lennin de Manresa. Genial!

Però com pot ser que aquest senyor sigui tan ben recompensat? Qui és aquest senyor? Buscant, buscant podrem trobar que el tal Roca era el número 20 a les llistes d'ERC del 2003 a l'Ajuntament de Sant Joan Despí... just davant d'en Xavier Vendrell! (per cert el 2007 va ocupar el lloc número 19)

O sigiu que els amics del Vendrell es van quedar al govern cobrant i esperant el retorn que ja tenien pactat com diu en Carretero. Molt maco, venint del senyor que diu que és més pur i menys corrupte del món!!!

dimarts, 3 de juliol del 2007

Els barruts d'ERC (I)

Durant l'acte de presentació de Reagrupament.Cat, el seu líder, l'exconseller Joan Carretero va carregar dur contra l'actual direcció, la seva manca d'estratègia i el seu seguidisme respecte els dictats socialistes. Però una de les crítiques més contundents va ser la referència al "tripartit-express". Carretero va denunciar que el Tripartit2 ja estava tancat abans de les eleccions i ho va demostrar no només amb la rapidesa que el va gestar sinó amb el gran nombre d'alts càrrecs i personal de confiança que es va quedar escalfant butaques quan ERC va ser expulsada del govern pels socialistes.
Això, en aquells moments ja va ser denunciat per diversa gent i des de DesERCmascarant farem un parell de capítols destacant la gent més barruda d'ERC. Gent que es va quedar quan els seus companys van ser expulsats i que avui encara hi són. Només alguns exemples per tal que us en feu una idea de com ho tenien tot tancat de feia mesos.
La gent que avui mana a ERC no té vergonya, però almenys algú s'ha atrevit a denuciar-ho. Llàstima que no doni noms. Ho farem nosaltres, doncs!

dimecres, 27 de juny del 2007

Mans netes! O no tant...

La gent d'ERC, fa uns anys, no parava de repetir la ja tristament famosa frase de "mans netes". D'un temps cap aquí, però, han hagut de deixar-la d'usar perquè feien el ridícul constantment (carta financera, amiguisme, enxufisme, negocis poc clars...). Nosaltres intentarem demostrar, de fet ja ho fem, que aquesta gent està jugant amb els diners de tots i totes i que a més s'omplen la boca de país i el que fan és mantenir el seu "estil" de vida.

Un dels casos més flagrants és el de l'Oficina Antifrau. Aquesta oficina que havia d'investigar la corrupció i el malversament de fons públics és encara avui una entelèquia. Fa més de dos anys que els republicans hi donen voltes i encara no l'han feta. Això sí, hi tenen gent col·locada des de fa temps i en concret hi tenen una senyora que des del maig del 2005 cobrant gairebé 60.000 euros anuals (suposem que d'aquí li cal descomptar l'impost que tots els càrrecs d'ERC paguen a en Vendrell).

La senyora Lourdes Parramon va ser nomenada pel Conseller Bargalló, com dèiem el 2005. Quan els seus amics d'ERC van marxar ella es va quedar i amb el nou tripartit ara depèn del conseller Puigcercós. Amb tot, quan es va crear el programa per crear aquesta oficina antifrau, el maig del 2005, es va dir que la proposta havia d'estar feta en tres mesos i ara amb el nou govern es diu que ja es farà quan calgui... sense data (veure article 12 d'aquest decret). Però això sí, la senyora té un nivell A28 que segons aquestes taules correspon a un sou de 58.045,38 euros. Quasi res!

Suposem que les excuses són que el Consell Consultiu els hi va tombar la proposta que van presentar a les acaballes de la darrera legislatura, però aleshores la pregunta és: tenen una senyora que la única feina que fa és fer una llei i que cobra gairebé 60.000 euros i fa la feina malament? Per quina raó se la ratifica amb el canvi de govern, doncs? O és que potser encara necessita un parell d'anys més per fer una cosa mínimament presentable?

I la pregunta clau: deixaran els senyors d'ERC d'enganyar-nos d'una vegada? Prou de parlar d'aquesta oficina si són incapaços de crear-la. O és que potser no la volen crear, justament? Perquè encara descobriria alguna cosa delicada?

dimarts, 26 de juny del 2007

EI s'acoquina?


Esquerra Independentista (EI) ja ho ha fet. S'ha tirat enrera, com no podia ser d'una altra manera. En Puigcercós ja ha aconseguit el que volia, distrure l'atenció per l'efecte Carretero, que ja és imparable. Li diu al seu gosset Uriel Bertran que monti un corrent intern per evitar més fugues dels acòlits del tàndem Puigcercós-Vendrell cap a les tesis carreterianes. Un cop la lia executa la jugada mestra: fer dimitir a l'Uriel de l'executiva d'ERC i així provar de despistar a la gent. I per últim fa que EI no demani un congrés extraordinari, que era el punt bàsic de la seva proposta.

Algú (de bona fe) es preguntarà si l'Uriel s'ha rajat. Però no! Tot estava previst. Una altra peça ben jugada pel Puigcercós-Vendrell. Són bons aquests, oi?

EI paga el Directe!Cat

Esquerra Independentista paga el Directe!Cat, no només des de la seu nacional d'ERC (recordem que tot plegat no deixa de ser una jugada mestra del Puigcercós) i des dels diversos xiringuitos finançats amb diners píblics, sinó que ara també rep diners de la Generalitat. És a dir ho tornem a pagar tots i totes, en forma aquesta vegada de publicitat.

El Directe!Cat, com haureu descobert, no té gaire publicitat per no dir gens. Però, caram!, des de fa un parell de dies, té publicitat d'un organisme públic: l'Agència Catalana del Consum. Quin interès hi pot tenir l'Agència en anunciar-s'hi? Segurament cap d'objectiu, però sí algun d'amagat. El director de l'Agència és un tal Jordi Anguera que, a més, és un dels signants del manifest d'EI.


(Cliqueu per ampliar)

EI financia directe!cat, ells que són el pamflet oficial d'ERC i del sector Puigcercós-Vendrell els hi fan propaganda per desgastar altres moviments interns i tots contents. Però, és clar, tot això pagant-ho els i les contribuents. De la nostra butxaca paguem un altra vegada un xiringuito més d'ERC. Fantàstic!!!

dimarts, 19 de juny del 2007

Directe!Cat (1)

Fa un dies us vam avançar que parlaríem d'aques diari electrònic creat per la gent d'ERC (especial que hi estan dedicant els amics de TWT). I avui només és el primer capítol, perquè el tema dóna per a molt!

Bé avui aquest magnífic pamflet, el butlletí oficial d'ERC, el diERCte!Cat vaja, ha publicat una notícia segons la qual ha arribat a un acord amb l'Agència Catalana de Notícies. Fins aquí cap problema. Diversos mitjans arriben a acords amb l'ACN a la qual contracten els seus serveis.

Quina és la gràcia de tot plegat, doncs? Senzillament que l'ACN la paguem entre tots i totes i que d'ençà el retorn d'ERC al govern hi han col·locat el seu gurú periodístic a dirigir-la, en Saül Gordillo.

I què, us preguntareu? Doncs que en Gordillo a banda de ser un protegit del Puigcercós és també l'amo d'una web de nom Poliblocs.cat, una web que està feta per... Tirabol produccions (vegeu el peu de pàgina) que és l'empresa propietària de... Directe!Cat.

Tanquem un altre cercle. L'ACN, que paguem entre tots i totes, presta el seu servei a Directe!Cat que resulta que són molt amics del director de l'agència. Les preguntes tornen a ser evidents: el servei de l'ACN és gratuït (o sigui pagat per tots els catalans i catalanes?), quina relació hi ha entre ACN-Saül Gordillo i Directe!Cat? I entre aquests i Sobirania i Progrés? I entre SiP i ERC? I entre tots plegats?

[Nota del dia 22/06/07: ens agradaria felicitar els amics de TWT per aquesta entrada al seu bloc. Complementa perfectament la nostra...]

divendres, 15 de juny del 2007

La guerra ja ha començat (1)

Per fi ja ha començat el que tothom esperava. La guerra oberta a ERC ja és un fet. Davant la por a perdre les cadires els seus principals líders ja se les han tingudes en públic. En privat no es parlen, però a través dels mitjans xerren pels descosits i s'ataquen mútuament.
Carretero i Uriel han sortit de la foto per no pendre mal i ara com ara són els més ben situats davant aquesta lluita que ens diuen els nostres talps (i alguna talp) serà a tomba oberta, sense pietats ni miraments.


Puigcercós va començar a La Vanguardia dient que estava preparat per ser el candidat el 2010 (llegeixi's que vol ser el candidat) i Carod ahir amb en Bassas contraatacava dient que ell és l'amo dels resultats electorals i que Puigcercós no estaria malament que anés a Madrid... Sí senyor! Genial!

Qui guanyarà? El que controla el partit o el que sap fer discursos? O potser algun tapat? Per saber la resposta només cal que us feu una darrera pregunta... qui està al marge de tot i en pot treure més profit?

Seguirem informant!

dilluns, 11 de juny del 2007

Dit i fet: tallant colls (2)

No ha passat ni un dia i les nostres previsions ja s'han acomplert. Li han tallat el coll a l'Uriel, el fill pròdig del Puigcercós.

I ara què? Que farà el xicot? Donem algunes opcions a veure què us semblen:

1) Marxarà al grup mixt del Parlament amb els Ciutadans

2) Seguirà encapçalant el corrent intern creat pel Puigcercós

3) Es convertirà en redactor en cap del Directe!cat

4) Deixarà el seu escó i es buscarà una feina al sector privat

El que és segur és que el senyor Puigcercós ja té la resposta. I nosaltres l'anirem desERCmascarant com sempre...

Seguint el guió: tallant colls

Tot va fent camí a ERC. Després de les dissencions internes, encapçalades per l'exconseller Joan Carretero i, tal i com anunciaven alguns, el sector afí al secretari general ve presentar una corrent interna per, d'una banda contrarestar l'efecte Puigcerdà i per l'altra tallar-li el coll al seu estimat Carod.

I dit i fet. Avui a La Vanguardia, el Puigcercós, el noi de Ripoll, ha deixat clar quin és el seu full de ruta. Substituir Carod de cara al 2010. Quin serà el següent pas? Deixar clar que mana ell i tallar-li el coll al seu dofí Uriel Bertran, líder del corrent Esquerra Indepenndentista.

Amb aquesta jugada Puigcerós demostrarà lideratge ("a mi no em creixen els nans", diuen que va dient) i al mateix temps tindrà els seus seguidors controlats. Uns al costat de la línia oficial, els altres al voltant de l'Uriel. Perquè amics i amigues, no dubteu que segueixen sent molt i molt amiguets aquest parell. Ho demostrarem els propers dies!

dimecres, 6 de juny del 2007

Qui és qui? Héctor López Bofill


Héctor López Bofill (quan es dedica a la docència o a la política) o Héctor Bofill (quan actua d'escriptor i poeta Imparable) té un passat, com tothom. Un passat, però, que ara vol amagar. Un passat que no vol reconèixer perquè no seria digne del nou gurú de l'independentisme combatiu. Un passat del que se n'avergoneix... L'anirem destapant!

Per començar analitzem alguna de les coses que diu i mirem si es corresponen a la seva actuació diària, ell que es considera tan pur i defensor de les esències del país. En una entrada del seu bloc l'amic Bofill arriba a afirmar que "Estem molt amoïnats perquè els bolivians només es relacionen entre ells i no surten del seu gueto quan això ha estat exactament el que ha succeït a Cornellà amb joves espanyols de tercera generació que, malgrat la immersió lingüística, continuen sent monolingües castellans. Perquè, entre els “deures” que la dreta vol imposar als immigrants relatius al coneixement del català, oi que encara no hi ha el que a un ciutadà de Ciudad Real se li retirin determinades prestacions socials no bàsiques si no domina la llengua pròpia del nostre territori?"

Podríem estar d'acord amb ell si fos un exemple en la defensa del català. I ho és? No ho dubtem que ho sigui en aquests moments (encara que les seves afirmacions etnicistes comencen a semblar cada dia que passa una mica més xenòfobes), però i en el passat?

En el passat el professor de dret constitucional emprava fonamentalment el castellà. I ho feia tot i que ell ja és de la generació de la immersió lingüísitica. Però en els cercles que es movia parlar castellà estava molt ben vist. Ell que demana que tothom que viu a Catalunya parli català, quan li toca defensar la seva carrera professional es passava al castellà. I si no ens creieu mireu quin va ser l'idioma de la seva tesi doctoral. I això que ja érem a l'any 2002, que ell no és de Cornellà i que va estudiar a la Pompeu Fabra. Aquell mateix any els seus companys també feien tesis doctorals en català i en anglès, però ell no. Ell que tant critica la submissió, ell que tant pur és, no va dubtar en fer la seva tesi doctoral en espanyol.
Quin gran exemple. Quina gran coherència!

Es desemmascaren sols

Ahir a la nit el comitè de redacció del desercmascarant va tenir una reunió trascendental. Sobre la taula la necessitat de seguir amb la nostra tossuda feina de treure la careta a ERC o deixar-ho estar. La raó que, com bé sabeu, ells mateixos ens estan fent la feina aquests dies.

Són tan poca pena que no han suportat la rebregada de les eleccions locals i va i ja estripen totes les cartes. El darrer moviment intern d'ERC ha estat la creació d'un corrent crític a la direcció del partit per membres de la pròpia direcció (l'amic Uriel i el líder de les JERC, Pere Aragonès) i tot amb el suport decidit de l'ànima de SiP, Hèctor López.

O sigui l'idèoleg de SiP ara encapçala un corrent intern a ERC. Ja era prou evident que era el mateix, que era una plataforma per fer-se un lloc a ERC i per enganyar a quatre il·lusos. D'acord ara suposem que uns quants dels primers signants de SiP es passaran al corrent crític i acabaran per matar el monstre que ells van crear. Fent amics, sí senyor!

Però anem al quid de la qüestió. Si ara els mateixos d'ERC es desemmascaren, té sentit aquest blog? El debat va ser llarg ahir, però vam decidir tirar endavant. Per quines raons?

Doncs perquè encara hem de respondre algunes preguntes:

- Qui hi ha darrera aquest corrent crític?

- Qui fa negoci amb els diners de tots (SiP i Fundació Cultura)?

- Quin objectiu persegueixen?

- Qui mou els fils d'ERC?

divendres, 1 de juny del 2007

La gran patacada

Patacada electoral
Pèrdua de feus importants
Moviments per no perdre la cadira
Sectors crítics
Portabella
Uriel


Sense comentaris...

Tots vosaltres en teniu opinió formada... I no cal fer llenya de l'arbre caigut... o sí?

divendres, 18 de maig del 2007

Classes de disseny

En dos posts anteriors ha aparegut un nom que vam prometre investigar una mica més. Es tracta de Jordi Vinyets que com va posar en evidència TWT és la mateixa persona que dissenya la revista d'ERC, el cartell del CAS i militant d'ERC a Sentmenat. Nosaltres, a més, vam afegir al currículum del personatge que estava darrera la web de la Fundació Cultura (aquella que ningú sap que fa, però que cobra molts diners de la Generalitat i que presideix l'OJ)

Però hem trobat una altra cosa molt i molt interessant. Aquest individu no només és tot això, no. A més és qui ha dissenyat el cartell electoral d'ERC per aquestes eleccions municipals!!! Mireu les propietats d'aquest pdf, que s'envia a totes les seccions locals perquè hi posin la cara del seu candidat (si l'enllaç anterior no funciona, clica aquí)


O sigui que el disseny d'ERC, de SiP, de la Fundació Cultura i del CAS el fa la mateixa persona. Teníem raó, haurem de seguir investigant. Per ara sabem que tot queda a casa. La pregunta segueix sent la mateixa de sempre: perquè no diuen clarament que són el mateix i s'amaguen darrera mil mascares diferents? Qui els hi paga tot plegat?

Fundació Cultura (2n capítol)

En el darrer post parlàvem que a la web de la Fundació Cultura no hi havia res de res a banda del seu logo. A aquesta web s'hi pot accedir per dos adreces diferents: la .cat i la .org. Doncs bé, en ambdues, la persona que les ha registrades és el nostre amic Toni Berbois.

Però si ens fixem bé en el whois de la .org trobem que hi apareix un altre nom... Jordi Vinyets. L'autor del flyer del CAS i militant d'ERC. Haurem de seguir investigant aquest individu...


Ja ho tenim del tot demostrat, ens sembla: Fundació Cultura i SiP són dues cares de la mateixa moneda. I aquesta moneda es tan falsa com ERC, que és qui la encunyada.

Fundació Cultura (1r capítol)


A les entrades anteriors hem parlat de la Fundació Cultura i les seves connexions amb SiP i, per tant, amb ERC. Preguntant en el teixit associatiu català ningú ens ha sapigut dir què fa aquesta fundació a banda d'organitzar concerts molt ben subvencionats.


Hi ha alguna cosa darrera la Fundació Cultura? S'hi amaga res? Per començar sembla que aquesta fundació no és res més que una tapadora. Que no fan res de res a banda del famós concert per Sant Jordi. Si més no això sembla quan entrem a la seva web, una web on no hi ha res de res. Està bé, poden gestionar 135.000 euros de subvencions públiques però són incapaços/es de fer una senzilla web explicant com es gasten els nostres diners. Interessant...


D'altra banda, totes les webs que trobem a la xarxa que parlen d'aquesta fundació ho bé fan referència al CAS o bé són pàgines d'ERC o les JERC. Si no, comproveu-ho...


D'altra banda aquesta fundació està presidida per l'Oriol Junqueras, l'historiador, número 1 d'ERC a Sant Vicenç dels Horts i un dels impulsors de SiP. Si més no això diu aquesta plana del portal Racó Català (del qual en parlarem properament, no patiu!). O sigui que l'insigne historiador dóna cobertura a una fundació que ningú sap què fa. Una altra vegada, interessant...


Per acabar de tancar el cercle i veure que la Fundació Cultura no deixa de ser una tapadora per SiP i per ERC per fer concerts només cal veure qui n'és el gerent: Gabriel Pena, que al mateix temps és el coordinador de SiP, segons el seu bloc. Un bloc, per cert, del diari digital directe.cat del qual també n'haurem de parlar properament , tot i que els amics de TWT ja ho han fet i molt ben fet!


dimecres, 16 de maig del 2007

Sobirania i Progrés (2n capítol)


Més dades de la vinculació de SiP amb ERC...


Comencem amb qui ha registrat la seva web. Tan senzill com fer un "whois" del domini i... surt un tal Toni Berbois. I qui és aquest Toni? Doncs un membre de la llista d'ERC a Badalona les passades municipals. Badalona? Però si és la ciutat de Uriel Bertran secretari d'imatge d'ERC. O sigui el secretari d'imatge d'ERC té fil directe a la web de SiP. Suposem que algun cop de mà els hi deu donar...


I seguim observant el regsitre de la web. També trobem que l'organització que ha registrat el domini és la Fundació Cultura (recordeu qui va rebre els diners per fer el CAS06?). Per tant tenim que la Fundació Cultura i SiP són la mateixa cosa. I això és important pel que anirem veient els propers dies.


divendres, 11 de maig del 2007

Sobirania i Progrés (1r capítol)


La Plataforma Sobirania i Progrés inicia la primera de les sèries de denúncia d'aquest bloc. Aquesta Plataforma "independent" va sorgir fa un temps al voltant d'un seguit de teòrics intel·lectuals sobiranistes que volien, des de la seva talaia, encapçalar un moviment plural cap a l'autodeterminació dels Països Catalans.

Tots i cadascun dels membres fundacionals són gent d'ERC. Fins aquí cap problema. El problema ve quan intenten vendre independència orgànica i quan amb els recursos públics fan negoci i converteixen les seves reivindicacions en el seu modus vivendi.

Des d'avui, però, els anirem desERCmascarant...

Per començar alguna dada de recent acutalitat...

El passat 27 d'abril es va celebrar el CAS07, el festival musical que ja arriba a la seva segona edició, organitzat per la Plataforma Sobirania i Progrés i la Fundació Cultura. Aquest festival compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Una col·laboració molt substanciosa que no té cap altre esdeveniment d'aquest tipus. Amb una aportació de 135.000 euros el govern català va pagar la primera edició del CAS. D'entrada ja trobem estrany que es subvencioni d'aquesta manera un concert (per quina raó aquest i no pas un altre?) que d'altra banda cobrava entrada als assistents. A no ser que amb aquests diners es paguessin altres coses més enllà del concert...

I que es pot pagar amb tants diners? Potser el disseny del cartell? Els amics de TWT ja han fet notar que aquest cartell el va fer un "tal Jordi Vinyets el mateix senyor que dissenya la revista d'ERC i cap de llista d'ERC a Sentmenat el 1999." (mireu les propietats del document del flyer del CAS!)

I l'equip de TWT es pregunta "Però què costa el Cas07? Qui ho paga? I, sobretot, qui es queda els diners: ERC o Sobirania i Progrés?"

Què costa ja ho hem explicat. Qui ho paga també. Qui es queda els diners, això ja és més complicat de dir... O no?

El què i el perquè

desERCmascarant: desemmascarant ERC, som un grup de gent diversa que ens sentim decebuts per l'actuació actual d'ERC. En el seu moment, ja fa temps, vam creure les promeses dels seus líders de fer una política diferent, de "mans netes" i "aire fresc" i consideràvem que el projecte d'ERC podia suposar un canvi important en el mapa polític català, sobretot pel que feia a l'abandonament de les pràctiques clientelars, nepotistes, sectàries i, sovint, corruptes dels altres grups polítics.

Però aquestes esperances es van començar a torçar fa temps. Tot just quan ERC va començar a tocar poder i de manera barroera va començar a jugar amb els sentiments i la bona fe de molts de nosaltres. Sembla que per ERC el poder és negoci. És coacció. És favoritisme. És amiguisme. És, com ells havien criticat anteriorment, una via per mantenir el seu propi "xiringuito".

Plataformes manipulades. Teòrics opinadors independents al servei del partit. Negocis obscurs. Pràctiques corruptes. Manca de paraula. Afició a les cadires i les estores. Lluites mafioses pel poder. Coaccions...

Carods i Puigcercosos han fet el mateix que la resta de polítics. Ells i la seva tropa. Però tot això ho anirem desemmascarant des d'aquest bloc. Amb l'humil esperança que alguna de les nostres denúncies acabin arribant a la gent...