Héctor López Bofill (quan es dedica a la docència o a la política) o Héctor Bofill (quan actua d'escriptor i poeta Imparable) té un passat, com tothom. Un passat, però, que ara vol amagar. Un passat que no vol reconèixer perquè no seria digne del nou gurú de l'independentisme combatiu. Un passat del que se n'avergoneix... L'anirem destapant!
Per començar analitzem alguna de les coses que diu i mirem si es corresponen a la seva actuació diària, ell que es considera tan pur i defensor de les esències del país. En una entrada del seu bloc l'amic Bofill arriba a afirmar que "Estem molt amoïnats perquè els bolivians només es relacionen entre ells i no surten del seu gueto quan això ha estat exactament el que ha succeït a Cornellà amb joves espanyols de tercera generació que, malgrat la immersió lingüística, continuen sent monolingües castellans. Perquè, entre els “deures” que la dreta vol imposar als immigrants relatius al coneixement del català, oi que encara no hi ha el que a un ciutadà de Ciudad Real se li retirin determinades prestacions socials no bàsiques si no domina la llengua pròpia del nostre territori?"
Podríem estar d'acord amb ell si fos un exemple en la defensa del català. I ho és? No ho dubtem que ho sigui en aquests moments (encara que les seves afirmacions etnicistes comencen a semblar cada dia que passa una mica més xenòfobes), però i en el passat?
En el passat el professor de dret constitucional emprava fonamentalment el castellà. I ho feia tot i que ell ja és de la generació de la immersió lingüísitica. Però en els cercles que es movia parlar castellà estava molt ben vist. Ell que demana que tothom que viu a Catalunya parli català, quan li toca defensar la seva carrera professional es passava al castellà. I si no ens creieu mireu quin va ser l'idioma de la seva tesi doctoral. I això que ja érem a l'any 2002, que ell no és de Cornellà i que va estudiar a la Pompeu Fabra. Aquell mateix any els seus companys també feien tesis doctorals en català i en anglès, però ell no. Ell que tant critica la submissió, ell que tant pur és, no va dubtar en fer la seva tesi doctoral en espanyol.
Quin gran exemple. Quina gran coherència!
