dilluns, 28 d’abril del 2008

L'ús dels recursos púbilcs

El procés de primàries d'ERC continua. I la nostra feina de desERCmascarar-los també (això serà una bicoca!!!). Després dels cadellets del Carod (+Benach+Niubó) avui li toca el torn al nostre estimat amic Puigcercós.

Fent gala del seu estil calabrès, el senyor Puigcercós ens continua mostrant com no cal distingir entre institucions i partit. Entre diners públics i interessos personals. El seu fidel escuder, Xavier Vendrell, ja ens ho va recordar amb el tristament famós episodi de les cartes extorsionadores. I ara en Puigcercós es va passejant pel món acompanyat d'un personatge sinistre: en Miquel Martín (alguns el recordaran per l'afer Busot). Per més senyes és el senyor que surt darrera del Puigcercós a la foto.

Resulta que el senyor Martín era el cap de premsa del Puigcercós al Congrés dels Diputats. D'això en fa anys, quan el nano de Ripoll es passejava per Madrid. Però ara en Martín continua fent feines per l'amo i senyor. Fins aquí cap problema. Si el Secretari General d'ERC vol un cap de premsa (tristament conegut per tota la classe períodistica del país com un mal aprenent del Bolaño) cap problema. Mentre se'l pagui de la seva butxaca, clar. I això, justament és el que no passa. El senyor Martín cobra del Congrés dels diputats. Depèn del Grup d'ERC a Madrid, però com es veu en aquest vídeo acompanya al Puigcercós allí on va.

D'aquí en resulten dues preguntes directes. D'una banda, com és que un senyor que cobra del Congrés treballa per algú que no és diputat? I de l'altra, confon el senyor Puigcercós el personal del Grup parlamentari a Madrid amb el seu propi equip personal?

Mans netes ens deien fa uns anys...