Héctor López Bofill (quan es dedica a la docència o a la política) o Héctor Bofill (quan actua d'escriptor i poeta Imparable) té un passat, com tothom. Un passat, però, que ara vol amagar. Un passat que no vol reconèixer perquè no seria digne del nou gurú de l'independentisme combatiu. Un passat del que se n'avergoneix... L'anirem destapant!
Per començar analitzem alguna de les coses que diu i mirem si es corresponen a la seva actuació diària, ell que es considera tan pur i defensor de les esències del país. En una entrada del seu bloc l'amic Bofill arriba a afirmar que "Estem molt amoïnats perquè els bolivians només es relacionen entre ells i no surten del seu gueto quan això ha estat exactament el que ha succeït a Cornellà amb joves espanyols de tercera generació que, malgrat la immersió lingüística, continuen sent monolingües castellans. Perquè, entre els “deures” que la dreta vol imposar als immigrants relatius al coneixement del català, oi que encara no hi ha el que a un ciutadà de Ciudad Real se li retirin determinades prestacions socials no bàsiques si no domina la llengua pròpia del nostre territori?"
Podríem estar d'acord amb ell si fos un exemple en la defensa del català. I ho és? No ho dubtem que ho sigui en aquests moments (encara que les seves afirmacions etnicistes comencen a semblar cada dia que passa una mica més xenòfobes), però i en el passat?
En el passat el professor de dret constitucional emprava fonamentalment el castellà. I ho feia tot i que ell ja és de la generació de la immersió lingüísitica. Però en els cercles que es movia parlar castellà estava molt ben vist. Ell que demana que tothom que viu a Catalunya parli català, quan li toca defensar la seva carrera professional es passava al castellà. I si no ens creieu mireu quin va ser l'idioma de la seva tesi doctoral. I això que ja érem a l'any 2002, que ell no és de Cornellà i que va estudiar a la Pompeu Fabra. Aquell mateix any els seus companys també feien tesis doctorals en català i en anglès, però ell no. Ell que tant critica la submissió, ell que tant pur és, no va dubtar en fer la seva tesi doctoral en espanyol.
Quin gran exemple. Quina gran coherència!
4 comentaris:
Molt bona aquesta.
Hola nois, el bloc està bé perquè mai fa mal saber la veritat. Ara bé, criticar l'Hèctor per això ho trobo lleig... fa poc vaig llegir l'Hèctor en una entrevista que li feien, on deia que ell va descobrir tard el catalanisme. I què? Molts podem haver obert els ulls quan ens ha caigut a les mans un determinat llibre (per exemple, Despullant Espanya", de Víctor Alexandre, absolutament recomanable). El que importa és el seu compromís ACTUAL i FUTUR. I jo he vist l'Hèctor demanant el NO a l'Estatut davant un centenar de persones (convocatòria no gaire reeixida), a la plaça de Catalunya de Barcelona, sota un sol de justícia. Per cert, també hi era l'Oriol Junqueras, un altre intel·lectual proper a ERC. Ho dic per si aviat li voleu dedicar un altre apunt. Però feu-ho amb coses més justificades, home!
Per altra banda, està clar que això de "Esquerra Independentista" és un muntatge oficial per a neutralitzar Reagrupament. Com quan en Núñez (ex-president del Barça) finançava candidatures alternatives per a dividir el vot opositor. Aprofundiu en això, que hi ha teca i mereix ser denunciat.
Aquest Bofill no es follava la filla de no sé quí i per això va anar escalanat tan ràpid? Apa, ja donareu detalls.
Què preferiu, un ex-ecspanyol que caigui del cavall i es torni independentista o un ex-independentista que caigui del cavall i es torni ecspanyolista? Jo prefereixo el primer, sempre i quan sigui una conversió sincera...
Per altra banda, l'Hèctor se la juga molt dient el que diu i treballant on treballa. Les seves crítiques al professorat universitari esquerranós que no es vol mullar per la independència i opta pel federalisme vergonyant són antològiques.
M'agradaria veure si molts de vosaltres, si treballéssiu en un entorn hostil, ideològicament parlant, tindríeu el dallonses per fer el que fa l'Hèctor (molts sí, sense dubte, però... tothom?)
No ens llancem pedres a nosaltres mateixos. Tot i que en algun cop no coincideixo amb les seves anàlisis, és cert, no penso perdre ni una dècima de segon en criticar-lo... sobretot havent tants ecspanyols als quals se'ls ha de trencar la cara.
Si només hem de ser els superpurs els que protagonitzem la independència i la revolució, anem dats. La cosa no funciona així. No ens equivoquem d'adversari.
Publica un comentari a l'entrada